Els Reis d'Orient són veritat
Tot just s’havia assegut en arribar a casa, disposat a escoltar com tots els dies el que la seva filla li explicava de les seves activitats a l’escola, quan aquesta amb veu una mica baixa, com amb por, li va dir:
- ¿Papa?
- Sí, filla, digues...
- Escolta, vull … que em diguis la veritat
- És clar, filla. Com sempre - va respondre el pare una mica sorprès
- És que ...- Va titubejar Paula - Pare, ¿existeixen els Reis Mags?
El pare de Paula es va quedar mut, va mirar a la seva dona, intentant descobrir l’origen d’aquella pregunta, però només va poder veure un rostre tan sorprès com el seu que li mirava igualment.
- Les nenes diuen que són els pares. És veritat?
La nova pregunta de Paula el va obligar a tornar la mirada cap a la nena i empassant saliva li va dir:
- I tu què creus, filla?
- No ho se, potser sí o potser que no. D’una banda em sembla que sí que existeixen perquè tu no m’enganyes, però, com les nenes diuen això.
- Mira, filla, efectivament són els pares els que posen els regals però ...
- Llavors és veritat? - Va tallar la nena amb els ulls humitejats - M’heu enganyat!
- No, mira, mai t’hem enganyat perquè els Reis Mags sí que existeixen - va respondre el pare agafant amb les seves dues mans la cara de Paula.
- Llavors no ho entenc, pare.
- Seu, Paula, i escolta aquesta història que et vaig a explicar perquè ja ha arribat l’hora que puguis comprendre - va dir-li mentre assenyalava amb la mà el seient del seu costat.
Paula es va seure entre els seus pares ansiosa d’escoltar qualsevol cosa que li tragués del seu dubte, i el seu pare es va disposar a narrar el que per a ell va deure ser la veritable història dels Reis Mags:
Quan el Nen Jesús va néixer, tres Reis que venien d’Orient guiats per una gran estrella es van acostar al Portal per adorar-lo. Li van portar regals en prova d’amor i respecte, i el Nen es va posar tan content i semblava tan feliç que el més ancià dels Reis, Melcior,va dir:
- És meravellós veure tan feliç a un nen! Hauríem de dur regals a tots els nens del món i veure el feliços que serien.
- Oh, sí! - Va exclamar Gaspar - És una bona idea, però és molt difícil de fer. No serem capaços de poder dur regals a tants milions de nens com hi ha al món.
Baltasar, el tercer dels Reis, que estava escoltant als seus dos companys amb cara d’alegria, va comentar:
- És veritat que seria fantàstic, però Gaspar té raó i, encara que som mags, ja som ancians i ens resultaria molt difícil poder recórrer el món sencer lliurant regals a tots els nens. Però seria tan bonic.
Els tres Reis es van posar molt tristos al pensar que no podrien realitzar el seu desig. I el Nen Jesús, que des del seu pobre bressol semblava escoltar molt atent, va somriure i la veu de Déu es va escoltar al Portal:
- Sou molt bons, estimats Reis Mags, i us agraeixo els vostres regals. Vaig a ajudar-vos a realitzar el vostre bell desig. Digueu-me: Què necessiteu per poder dur regals a tots els nens?
- Oh, Senyor! - Van dir els tres Reis - Necessitaríem milions i milions de patges, gairebé un per a cada nen que poguessin dur al mateix temps a cada casa els nostres regals, però no podem tenir tants patges, no hi ha tants.
- No us preocupeu per això-va dir Déu - Jo us donaré, no un sinó dos patges per a cada nen que hi ha al món.
- Seria fantàstic! Però, com és possible? - Van dir alhora els tres Reis Mags amb cara de sorpresa i admiració.
- Digueu-me, no és veritat que els patges que us agradaria tenir han d’estimar molt als nens? - Va preguntar Déu.
- Sí, és clar, això és fonamental - van assistir els tres Reis.
- I, oi que aquests patges haurien de conèixer molt bé els desitjos dels nens?
- Sí, sí. Això és el que exigiríem a un patge - van respondre cada vegada més entusiasmats els tres.
- Doncs digueu-me, estimats Reis: hi ha algú que vulgui més als nens i els conegui millor que els seus propis pares?
Els tres Reis es van mirar assentint i començant a comprendre el que Déu estava planejant, quan la veu de nou es va tornar a sentir:
- Ja que així ho heu volgut i perquè en nom dels Tres Reis Mags d’Orient tots els nens del món rebin alguns regals, JO, ordeno que en Nadal, commemorant aquests moments, tots els pares es converteixin en els vostres patges, i que en el vostre nom, i de la vostra part regalin als seus fills els regals que desitgin. També ordeno que, mentre els nens siguin petits, el lliurament de regals es faci com si la fessin els propis Reis Mags. Però quan els nens siguin prou grans per entendre això, els pares els explicaran aquesta història i a partir de llavors, per Nadal, els nens faran també regals als seus pares en prova d’afecte. I, al voltant del Betlem, recordaran que gràcies als Tres Reis Mags tots són més feliços.
Quan el pare de Paula va acabar la història, la nena es va aixecar i fent un petó als seus pares va dir:
- Ara sí que ho entenc tot papà ... I estic molt contenta de saber que em voleu i que no m’heu enganyat.
1 comentario
Eugènia -
Encara que tard, m'encantat!